Aixì ho descriuen els textos recopilats, tant de l’arquitecte Joan Abril (1910) construcció del canal, com els treballs arqueològics efectuats entre el 1984 i el 1985, que descriuen una important vida de luxe i de comer situada a 6km de la capital Dertusa. Són aquestes les fonts que ens descriuen el final del nucli donant la causa a un possible incendi. Segons l’estudi realitzat a partir de restes arqueològiques, van donar cabuda que en la conquesta del imperi musulmà (entre el segle V i segle XII apròximadament) aquesta vil·la al igual que d’altres del que es considerava l’horta de la capital romana (mas del Bisbe,Barrugat, etc.. ), van pasar a les mans de la part afeudalada del règim musulmà, si més no, allí es va perdre la pista del que durant uns mil anys va ser un prosper assentament.

En els segles posteriors amb la introducció de noves tècniques de reg aportades pels àrabs (pantà de l’assut -Tivenys), van continuar perfeccionant les campanyes productives d’aquestes terres fèrtils i va continuar sent aixì fins a finals del segle XIX on els nostres besavis ja havien perfeccionat al llarg de generacions aquestes tècniques de cultiu basades en remeis naturals, astrologia i coneixements generacionals.

És aquí, on van aparèixer (lligat als productes químics) tot un grapat de cànons comercials (tamany, color, forma, etc) que no s’ajusten a la realitat si no és en l’aplicació exhaustiva de productes químics. Aquests, es van utilizar a gran escala en l’agricultura convencional del S.XX.